Guanyarem
Bruce Springsteen
We shall overcome
We shall overcome, we shall overcomeWe shall overcome somedayHere in my heart, I do believeWe shall overcome somedayWell we'll walk hand in handWe'll walk hand in handWe'll walk hand in hand somedayHere in my heart, I do believeWe'll walk hand in hand somedayWell we shall live in peace, we shall live in peaceWe shall live in peace somedayHere in my heart, I do believeWe shall live in peace somedayWell we are not afraid, we are not afraidWe shall overcome somedaywell here in my heart, I do believeWe shall overcome somedayWe shall overcome, we shall overcomeWe shall overcome somedayHere in my heart, I do believeWe shall overcome somedayWe shall overcome someday
Venceremos, venceremosAlgún día venceremosEn mi corazón yo lo creoAlgún día venceremosCaminaremos cogidos de la manoCaminaremos cogidos de la manoCaminaremos cogidos de la mano algún díaAquí en mi corazón yo lo creoCaminaremos cogidos de la mano algún díaViviremos en paz, viviremos en pazAlgún día viviremos en pazAquí en mi corazón yo lo creoAlgún día viviremos en pazNo estamos asustados, no estamos asustadosAlgún día venceremosAquí en mi corazón yo lo creoAlgún día venceremosVenceremos, venceremosAlgún día venceremosEn mi corazón yo lo creoAlgún día venceremosAlgún día venceremos
... ja està guanyat, malgrat tot.
La canción de protesta política más importante de todos los tiempos en cualquier lugar del mundo donde la gente luche por la justicia y la igualdad. Originalmente era un himno baptista, se incorporó al movimiento sindical en los años 30 y se popularizó entre los trabajadores por los derechos civiles en los 50 en el colegio "Highlander Folk" en Tennessee. Qui ha de vèncer? Quin és el premi?... són els desheredats i els qui pateixen qualssevol opressió, és el premi d'una vida plena. Jesús ja ho ha aconseguit, la ressurrecció és la garantia de Déu que diu "Aquest ha guanyat" (els antics en deien "seure a la dreta de Déu Pare"). Però el món segueix patint com qui infanta una criatura, però nosaltres ens mantenim ferms en una esperança que superarà de molt el que ens poguem imaginar, perquè les esperances superen qualssevol expectativa:"Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància." (Rm 8, 18-25)Aquesta esperança no ens aliena del món sinó que ens mena a viure ja, ara i aquí, com Jasús. L'evangeli és per viure'l sense rebaixes en aquesta terra.
