Lax'n'Busto
Morfina
Un a un, tots els obstacles han passat,et sento tant, tant a prop...Com el far que cada cop es fa més gran,vols inundar-ho tot. Júlia, seré els teus ulls de sol a sol, Com un llençol vigilant la teva nit.T'ho dic, Júlia, que a dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig: l'amor no té espais buits. Disfressat, he caçat somnis dins un sac, com papallones al vent.Aquest cop la papallona he estat joi tu una xarxa impacient. Júlia, seré els teus ulls de sol a sol, com un llençol vigilant la teva nit.T'ho dic Júlia, que dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig: l'amor no té espais buits. Júlia, seré els teus ulls de sol a sol, com un llençol vigilant la teva nit.T'ho dic Júlia, que dins l'amor no hi ha espais buits, no hi ha no-llocs, no hi ha un sol forat enmig. T'ho dic...Júlia, seré els teus ulls de sol a sol, Júlia, de sol a sol, Júlia, com un llençol,Júlia, ... t'ho dic Júlia...
... i la plenitud dels enamorats
L'amor tot ho omple, no deixa espais buits. Això ho saben ben bé els enamorats i els místics que no deixen de cercar aquesta unió total amb el món i amb el transcendent amb la certesa que "l'Esperit tot ho penetra" (1 Cor 2, 10). Una manera per a que aquesta plenitud es doni en el dia a dia és dur a terme una vida d'entrega total als altres i a Déu a través del consell monàstic de "ora et labora". La història ens ha donat carretades d'exemples de gent enamorada que s'ha llençat a aquesta recerca de plenitud. Una d'elles fou la Mare Teresa de Calcuta que ens ha deixat escrits que ens expliquen aquest desig de plenitud com el següent:
Brilla a través meu
Ajuda'm Senyor, a escampar la teva fragància allà on vagi. Inunda la meva ànima amb el teu esperit i amb la teva vida. Penetra i posseeix tot el meu ésser perquè tota la meva vida sigui només un resplendor de la Teva. Brilla a través meu i roman en mi, perquè totes les ànimes amb les quals tingui contacte sentin la teva presència en la meva ànima. Permet que alci la vista i no em vegi a mi sinó a tu, oh, Senyor ! Roman en mi perquè brilli com Tu; perquè serveixi de llum als altres. La llum, oh Senyor, serà tota teva; res no en serà meu; seràs Tu qui il·lumini els altres a través meu. Permet que et lloï, Senyor, com més estimes, il·luminant aquells que m'envolten. Permet que el prediqui sense predicar, no amb paraules sinó amb el meu exemple, amb la força contagiosa, la influència comprensiva del que faig, l'evident plenitud de l'amor que el meu cor sent per tu. Amén.
