Gossos
El jardí del temps
Un llarg camí, no hi ha drecera,no es fa tant llarg si algú t'espera.Un altre cop la mateixa pedrai la sensació de donar voltes a un cercle.Agafa'm la mà,vull tornar-ho a provar.Ho fem a la de tres o després de la "i"saltem.No et puc prometre res si vens amb mi,només que no et deixaré a mig camí.Ens esforcem per fer del viatge un laberint.Crec que aquest món no està fet per mi.Pareu el món que aquí jo baixo,pareu el món que jo ja passo.Pareu el món, que pari el món.Pareu el món que aquí jo baixo,pareu el món que jo ja passo.Pareu el món que aquí jo baixo,que pari el joc.
per aturar la guerra
No fa gaires mesos que cridàvem pels carrers de Barcelona "Aturem el món per aturar la guerra !!!" , vam aturar el sopar per fer la cassolada, vam aturar el curs acadèmic... i si és ben cert que no vam aturar la guerra també és ben cert que vam poder tastar una cosa magnífica: aturar-se i aprendre a perdre el temps amb altra gent per quelcom amb sentit. Que pari el joc del gran mercat, que pari el joc del poder, que pari la supèrbia de les nacions i dels cors, que pari de jugar el petit Hitler que duem a dins... perquè:"nosaltres no som d'eixe món" cantava en Raimon, "El meu Regne no és d'aquest món" deia el Natzarè.
Aturar-se (Michel Quoist)
Interessa a l'home aturar-se, però també utilitzar aquesta parada: l'hi és indispensable per a reflexionar i decidir.L'home modern, trepidant i exterioritzat, és cada vegada més impersonal; en ell els automatismes reemplacen la lliure decisió. Perquè som humans hem d'acceptar plenament la nostra vida, ho farem si sabem, no sols aturar-nos, sinó reflexionar, jutjar i decidir nosaltres mateixos.
