Fito & Fitipaldis
Lo más lejos, a tu lado
Mientras me aguanten los huesos yo quiero seguir cantando quiero estar estar cerca de tí, lo mas lejos.... a tu lado Tu mirada en un balcón; tú te asomas yo te canto He "pintaó" mi corazón con el rojo de tus labios Sé que no puedo dormir porque siempre estoy soñando En invierno con el sol... ...con las nubes en verano La luna era una farola y a ella me abracé borracho y acabé buscando versos en el fondo de mi vaso. Todo lo que no aprendí... nunca se me ha olvidado No he perdido la razón y tampoco la he encontrado Sé que no puedo dormir... porque siempre estoy soñando En invierno con el sol... ...con las nubes en verano!! Mientras me aguanten los huesos,... mientras me aguanten los huesos
en estar al teu costat
Aquesta cançó ens parla d'algú que no es vol separar d'una persona estimada. Jesús, en una de les seves paràboles, ens diu que per més que volguem, no ens podrem allunyar d'Ell, que Ell ens cuidarà, ens guiarà i ens consolarà quan ho necessitem... conèixes la paràbola de la que et parlem?
La paràbola del pastor (Joan 10)
Us ho ben asseguro: el qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre i un bandoler. El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles: a ell, el guarda li obre la porta, i les ovelles escolten la seva veu; crida les que són seves, cada una pel seu nom, i les fa sortir. Quan les té totes a fora, camina al seu davant, i elles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu. Però si és un estrany, en comptes de seguir-lo en fugen, perquè no reconeixen la veu dels estranys. Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava. Per això Jesús continuà: -Us ho ben asseguro: jo sóc la porta de les ovelles. Tots els qui han vingut abans de mi eren lladres i bandolers, però les ovelles no se'ls escoltaven. Jo sóc la porta: els qui entrin per mi se salvaran, podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges. El lladre només ve per robar, matar i fer destrossa; jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir. Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa. És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles. Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor.
