Temps Ordinari - Quart diumenge

L'autoritat de JesúsDe mica en mica desplega l'evangeli de Marc la figura del nou profeta ja promès en el Deuteronomi per boca de Moisès, segons hem llegit a la primera lectura. Aquest profeta serà com ell, escollit entre els germans i servidor de Déu, perquè dirà les paraules de Déu. El poble es va espantar al Sinaí, davant l'esclat de la majestat divina. Llavors Déu amorosí la seva presència enviant un profeta, Moisès, absolutament solidari: Parlaria en nom seu, portaria les malalties, carregaria els dolors, oferiria la vida en expiació, purificant i justificant els altres, intercedint per tothom. Aquest nou profeta es fusiona amb el Servent de Iahveh d'Isaïes. Té una llengua obedient a Déu per a consolar principalment els afligits i una oïda atenta per rebre la revelació divina, ja que està contínuament en diàleg amb Déu.Quan el poble es meravella de l'autoritat de Jesús no fa més que exaltar-lo tal com preveia el quart Cant del Servent: "El meu Servent triomfarà, serà enlairat, enaltit, posat molt amunt" (Is 52,13)..Jesús té l'autoritat de qui posa la pròpia vida en joc. Amb aquesta força és capaç d'aixecar els caiguts i de convertir les persones en autores de les seves vides. És a dir, un autor que fa autors. Els esperits fugen de la seva presència i cada persona tocada per Jesús passa a ser un dignificat interlocutor diví. Es restableix així el lligam original. Res no impedeix de tractar confiadament amb Déu sense les pors dels mestres de la Llei.L'autoritat de l'EsglésiaAquesta mateixa autoritat i llibertat va transmetre Jesús als seus deixebles en encomanar-los que difonguessin la bona nova i que dominessin el mal. Caldria examinar si les nostres comunitats actualment llueixen aquesta autoritat i són àmbits referents de llibertat i de filiació. Exulta la gent en veure l'autoritat de l'Església? Les nostres comunitats creen autors confiats i protagonistes lliures dins l'aventura humana?  Denuncia Jesús els mestres de la Llei perquè: "Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit." Mt 23,4. Aquesta és l'autoritat falsa que notaven els oients de Jesús. Una autoritat feixuga que no es podia comparar de cap manera amb la lleugeresa de la de Jesús. En fi, Jesús tenia l'autoritat de la solidaritat fins al final, la de saber ell que estaria al calvari al costat del lladre, i de qui fos, quan aquest el necessités.Pau aconsella un camíLa comunitat de Corint consulta a St. Pau sobre diversos casos de consciència de moral sexual i d'altres. Una i altra vegada remet Pau al Regne i a la caritat, bo i fent presagi del símil de la comunitat com a la unió de membres d'un sol cos i que culminarà amb el seu meravellós himne a l'amor.En el text d'avui, continuant amb la creença que arribava ja la fi del temps, aconsella Pau, que no mana, que cadascú en convertir-se continuï en l'estat que es troba. Si casat, casat; si solter o soltera, solter o soltera; si vidu o vídua, vidu o vídua. Li preocupa la recuperació del temps en la dedicació a plaure a Déu que tant ens ha estimat. No vol posar trampa a ningú, però expressa la conducta que ell considera millor, perquè és la que ell experimenta amb tot afany.  També el Mestre, segons Mateu, havia lloat els qui s'abstenien de casar-se pel Regne: "n'hi ha que renuncien a casar-se per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui" (Mt 19,12)..  Crec que val la pena fer notar l'enorme simetria del text en el tractament comparatiu de l'home  i de la dona, potser no tan clara en altres escrits, però que subratlla sense cap mena de dubte que en Crist no hi ha diferència de dignitat entre l'home i la dona: "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist" (Ga 3,28). És important considerar aquesta simetria en un context cultural de Pau tan discriminador entre home i dona.