Una cosa és defensar uns principis des d'una tertúlia de bar. Però quan arriba aquell moment en què els teus principis els has d'exposar en públic, que cal mullar la pròpia vida i reputació, aleshores ve l'hora de la veritat: qui es llença de cap? Qui confia prou en allò que en el fons creu? Jesús ho va fer: no va renunciar a l'estil de Déu, sinó que el va voler manifestar fins a les últimes conseqüències. Per això va acabar pres, escarnit, crucificat: per haver desafiat els poders que comerciaven amb Déu. I nosaltres, som ferms i conseqüents com Jesús, amb els nostres principis?