M'agradaria avui pregar en panoràmica: obrir una finestra i provar d'afinar la vista fins allà on arribi. Tants dies visc coses dins, com si jo i Déu fos l'únic que importa, com si la fe o els dubtes només els tingués jo, com si... i m'adono de petjades de creient al meu voltant. Gent que ha passat abans que jo, que ha il·luminat amb la seva flama el que era fosc. Una munió de milions i milions que formem l'Església, que compartim fe i esperança en Jesús. És l'abraçada horitzontal de Jesús a la creu, no estic sol en aquesta aventura. La presència dels altres em relativitza les barreres, i m'enforteix els ponts. Gràcies, Déu meu, per fer pinya amb tants, per fer Església.