En un naixement, ens alegrem enormement d'un nou membre de la família.
És tendre, menut, ens desperta amor i unió, ganes d'acaronar-lo.
I si aquest nou membre fos algú vellet, pobre, brut, impertinent...?
Això és el que fan alguns acollint a la pròpia llar els qui han quedat sense llaços socials per sobreviure.
I se n'alegren. Com Jesús s'alegra de la ovella perduda i retrobada. No perquè sigui fàcil conviure amb ella. Havia anat a la seva, però un cop trobada, s'alegra per ella, perquè a partir d'ara estarà bé.
Estimar no espera res a canvi.
