Por, portes tancades, aïllament. I mentrestant, Jesús ha ressuscitat és viu i caminant ja pels camins del voltant, fent-se el trobadís. Però els deixebles encara estan portats per la por. Tancats sobre si mateixos. Una imatge tremenda de la primera comunitat, abans de la trobada amb Jesús vivent.
Això sí, estan reunits. Estan junts. Paralitzats però junts.
I Jesús es posa al mig. El centre d’aquesta nova comunitat no és el buit o la por, tampoc és cap d’ells. El centre serà Jesús.
I Jesús els saluda i els dona la seva pau.
Amb la seva presència la comunitat canvia completament. De paralitzada i tancada, passa a saber-se enviada. Enviada a una missió de reconciliació, de sortir amb urgència a establir un regne de perdó, un nou ordre on la reconciliació és el primer pas.
I serà l’Esperit, que Jesús exhala sobre aquesta comunitat, el qui anirà conduint, d’ara endavant, aquesta comunitat enviada.
Aquest relat és evidentment un relat prototípic de com és una comunitat nova, fonamentada en la força i la presència del Ressuscitat.
Ens podem preguntar si les nostres comunitats, grans o petites, poden trobar en aquest passatge un model inspirador. Apertura, centrament en Jesús, pau rebuda i acollida, missió de reconciliació, Esperit. Aquests són els elements que configuren la nova comunitat naixent de l’experiència del Ressuscitat.
Aquests cinc pilars de les comunitats de Jesús podem demanar-los per l’Església universal, en aquest moment de traspàs del Papa Francesc, i a l’espera del nou Pontífex que ha de tenir cura de la seva Església, l’Església de Jesús.
- El Papa ens ha demanat que sortim, que obrim les portes i finestres per anar a les perifèries existencials. que fem olor d’ovella, que els pastors, els catequistes, voluntaris/es de Càritas, equips de les parròquies, moviments, comunitats religioses, mirin al seu voltant, acullin les persones, les acompanyin, iniciïn processos més que conquerir espais…
- El Papa també ens recorda la centralitat de Jesús. Podem recordar com a l’Evangelii Gaudium bé ens deia que “només gràcies a aquesta trobada —o retrobada— amb l’amor de Déu, que esdevé amistat feliç, som alliberats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat”.
- Recordem que, com deia el sant Pare en una homilia, “Jesús ressuscitat porta una pau que no paralitza, sinó que posa en marxa; que no anul·la, sinó que envia”. Una pau missionera, podem dir…
- L’enviament de Jesús a la missió de la reconciliació ens la recordava també el Papa en la darrera jornada per la Pau: “L’Església està cridada a ser un signe d’unitat en un món marcat per la divisió, un far de llum que, lluny de ser enfosquit pels conflictes, resplendeix amb la força de l’amor de Déu”
- I finalment, sobre aquesta missió animada i acompanyada per l’Esperit, deia Francesc “L’Esperit Sant ens dona la valentia per viure la vida cristiana. I amb aquesta valentia, canvia la nostra vida”.
Tant de bo, doncs, cadascun de nosaltres, i l’Església com a comunitat de seguidors i seguidores de Jesús, vivim aquest esperit missioner, obert, centrat en Jesús i la seva missió de reconciliació. Que no ens passi com al pobre Tomàs, que no hi era, i va requerir ‘hores extres’ d’acompanyament de Jesús… Que en aquest temps pasqual aprenguem a ser dòcils a l’Esperit del Senyor Ressuscitat.
