Males perspectives
Ens trobem en els moments intensos del sopar de comiat, un sopar ple de sorprenents ensenyaments. El mestre amb els seu gest de rentar el peus als deixebles, els hi ha ensenyat la manera amb la que han de mostrar que són seguidors seus, la manera d’anunciar el nou Regne que ell va venir a instaurar. El nou Regne no és el Regne del poder, del domini. El nou Regne és el Regne del servei.
I entorn de la taula del sopar, dues desagradables sorpreses: Jesús manifesta als apòstols, que un dels que Ell ha escollit, que l’ha seguit d’a prop i que li ha rentat els peus, el trairà.
I a sobre anuncia que aquell deixeble que es mostra més decidit a ser-li fidel, Pere, se’n desentendrà a la primera, i el negarà; no una, sinó tres vegades.
Davant d’aquests anuncis, els deixebles devien quedar ben sorpresos i desconcertats. D’aquí les paraules de Jesús. “Que els vostres cors s’asserenin”. .
Bones perspectives
Jesús canvia el registre de la conversa.
De la mirada a les febleses, infidelitats i misèries humanes, Jesús convida a dirigir-la cap al projecte i a la bondat de Déu. Aquestes sempre es mantenen fermes. I és en elles en les que cal confiar: confiar en Déu. “Confieu en Déu”.
I hi hem de confiar, perquè el projecte de Déu respon a un seu desig, com no pot ser d’altra manera, a un desig d’amor. Déu desitja, des de sempre, de tenir-nos a tots els homes i dones, ben a prop per participar del seu espai, de la seva casa, de la seva vida, del seu amor, de la seva delicadesa, de la seva tendresa.
I Jesús ha rebut l’encàrrec, la missió que, amb la seva vida entre nosaltres, amb la seva entrega fins a la mort i, tot ressuscitant, ens prepari un lloc per a cada u de nosaltres. “A la casa del meu Pare hi ha lloc per a tots: si no n’hi hagués, us podria dir que vaig a preparar-vos estada?”
Per això, Jesús completa la frase i ens diu: “Confieu en Déu, confieu també en mi”.
El bon camí
La confiança en Jesús es basa en què Ell és el reflex del Pare. “Si m’heu conegut a mi, heu de conèixer igualment el meu Pare” “Qui em veu a mi, veu el Pare”.
I per tant, hem de confiar en Jesús, perquè Ell és el camí que porta a l’accés a prendre possessió del lloc que, des de sempre, tenim preparat a la casa del Pare. És la casa de tots el homes i dones de bona voluntat, d’aquells i aquelles que, sabent-ho o no, han seguit el camí de Jesús, tot identíficant-se amb el seu “fer el bé”. Aquest és el bon camí que porta a la verdadera Vida.
Per això, el mateix Jesús avui ens ha dit. “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”.
