El do de la llibertat
La vida humana sortida de les mans de Déu ha estat dotada d’una sèrie de capacitats que al llarg dels anys de la seva existència va exercitant i desenvolupant. I, evidentment, una d’elles i essencial és la capacitat d’escollir, el do de la llibertat. No se’ns ha fet uns purs robots. Aquesta sempre estaran al servei de la nostra llibertat, per més perfeccionats que estiguin per l’enginy humà i la tecnologia.
I amb aquesta capacitat humana de la llibertat tots els humans anem avançant al llarg dels anys de la vida escollint alternatives, sovint espontàniament segons els gustos o les conveniències del moment.
Però hi ha situacions en les que ens trobem amb alternatives no fàcils d’escollir, perquè l’escollida comporta forts i perllongats compromisos. Aquestes situacions es donen al moment d’escollir una professió, una inversió o un estat de vida. Sant Pau avui ens ho ha expressat en el compromís adquirit en l’opció pel matrimoni.
La transcendent alternativa
I avui les lectures ens han presentat dues situacions en les que s’exerceix la llibertat davant de l’alternativa transcendent. La que planteja Josué al seu poble: “Escolliu avui quins déus voleu adorar: els que adoraven els vostres pares quan vivien a la regió occidental de l’Eufrat o els déus dels amorreus”.
O la que presenta Jesús als seus deixebles quan molts del qui havien escoltat Jesús, com a pa de vida, el varen deixar: “Vosaltres també em voleu deixar?”
La resposta a aquesta pregunta transcendent no està en funció dels gustos o conveniències personals, sinó que està basada en la confiança o desconfiança en la bondat de les alternatives o, per sobre de tot, en la confiança o desconfiança en la persona que t’ofereix l’ alternativa.
La resposta de Pere...la nostra!
La resposta de Pere és una resposta de confiança en la persona de Jesús: “Senyor, a qui aniríem?... Nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”.
És l’opció que van prendre tots els primers deixebles. Van seguir Jesús confiats en la seva persona. I tota la seva predicació es va basar en Jesús; la seva vida, la seva predicació, la seva mort i la seva resurrecció.
Viure la fe cristiana no és ni més ni menys que prendre lliurement l’ opció que es basa en l’absoluta confiança en Jesús, el Fill de Déu encarnat.
Pensem avui, i ho hem d’anar revisant sempre, si la nostra vida cristiana es basa en uns costums, en unes tradicions, en unes normes més o menys assumides...o en la confiança en la persona de Jesús, el Fill de Déu encarnat que va passar ben el bé, va morir en una creu i va ressuscitar per mi i per tota la humanitat,
Si és així, si és aquesta l nostra opció, donem-li gràcies i demanem-li que ens la refermi tot prenent el pa baixat del cel amb la força del seu Esperit.
