Temps Ordinari - Corpus Christi

On és la MEVA sala en la que menjaré la Pasqua amb els meus deixebles? (Mc 14,14b)   La traducció catalana del v.14b de l'Evangeli d'enguany, com les castellanes (amb l'excepció del P. Bover, a la BAC), no fa justícia a l'original grec, desaprofitant on és LA MEVA sala en la que celebraré la Pasqua amb els meus deixebles ?: La sala-el Cenacle? té un altre propietari i, aquest -en un ordre espiritual- només pertany a Jesús,   confessat com el Rabbi, a qui hauria d'oferir la meva hospitalitat (els deixebles d'Emaús), o la col·laboració d'uns pocs pans i peixos (multiplicacions dels quatre Evangelis).Tanmateix ell s'avé a demanar-m'ho: Vull celebrar la meva Pasqua a casa teva!Passant a la dimensió litúrgica, hom diria que no ens resignem a allunyar-nos de la recent intensitat Pasqua-Ascensió, i un seguici de diumenges acumulen tot seguit: Pentecosta, el protagonisme Trinitari (meravellosa ICONA de Rublev, amb la centralitat de la doble Copa i el Mandilium contingut en el seu interior) i, fins i tot la referència Eucarística del Corpus, en una mena d'inclusió amb Dijous Sant.a) DIJOUS Sant, la vigília de la Passió -allò que ES MENJA : Feu-ho tot això, que és el meu memorial. Es tracta del que és fondant  i anticipador de les eucaristies de l'Església, tal com, igualment, l'entrega de l´Esperit a la Creu (Jn 19,30c) que s'uneix al do de l'Esperit, quan el Vivent alena damunt dels deixebles (Jn 20,22).b) CORPUS, situació històrica medieval -allò que ES MOSTRA, condicionat pel malentès creat respecte a l´Eucaristia (ja no és l'aliment quotidià). El tret esencial és ara LA PROCESSÓ, per tal de veure el que no es pot menjar, gràcies a la PERMANÈNCIA de les espècies eucarístiques i llur conservació, que fonamenta una devoció eucarística.LECTURES DE LA LITÚRGIA:1. Aliança de l'AT (ÈXODE) -PREPARACIÓ PROVISIONAL, imperfecta, ombra del que ha de venir, i una mateixa sang = vida, que vincula l'altar i les 12 pedres significatives d'Israel.El signe del menjar = COMUNIÓ de tots els beneficiaris en una mateixa confiança i obediència al Crist alliberador d'aleshores i de sempre.Valor profètic d'una realitat imperfecta i amb tensió de futur. També -inherent- un cert pessimisme, ja que un dels pactants, trencará sovint l'Aliança que, en principi, hauria de ser bilateral.-es val de signes imperfectes (sang d'animals, exterioritat, formulismes, etc.)2. CARTA HEBREUS = Aliança DEFINITIVA en la SANG DE CRIST (excel·lència i superació de l'AT).-Crist ens ha vingut com a Gran Sacerdot dels bens definitius,-i no s'ha servit de la sang de bocs, sinò de la pròpia sang, -purifica la nostra consciència de les obres mortes, facilita la professió d'un culte espiritual al Déu vivent = treballa el nostre interior -i, per damunt de tot, allibera l'Aliança de la seva feblesa fonamental = de la inconstància = en nom nostre, el Pactant JC, ES COMPROMET amb una paraula que ja mai no retirarà = ELL, que pertany a les dues ribes, com a Déu i home que és.3. L'EUCARISTIA constitueix el memorial i l'autèntic ritus de comunió = pa i vi humans/ presència del Senyor (la divinitat): l'únic Jesucrist-el Senyor, en ambdues natures, es fa dinamisme interior en aquells qui mengen i beuen d'aquest Do, que estableix una particularvinculació entre aquells que hi participen.4. LA PROCESSÓ: Vet aquí l'element més singular del Corpus: jo retindria especialment -situat en l'àmbit dels creients d'enguany- el significat de que no som pas caminants sense rumb pel desert. Tal com a l'antic Israel portem en processó la PRESÈNCIA del Senyor de la Història, d'Aquell que lleva el pecat del món i m'allibera del meu pecat = Joia, joia pel qui té consciència de la bona notícia!Segurament la processó amb catifes florals (Sitges) o amb la custòdia d'Arfe (Toledo) o la cadira del Rei Martí (Barcelona), per posar uns exemples multiplicables en tants punts de la nostra geografia, podrà gaudir de bellesa i de tradició cultural i la retransmetran els mitjans com a tradició artística singular i turística, tanmateix no s'escapa del risc d'exposar el Sagrat a la teatralitat o al folklore. Sancta sanctis deia l'antic adagi eclesial: Les coses sagrades, per als iniciats: la Custòdia -passejant-se pels carrers- no sempre expresa en l'actual context el contingut esencial i hom s'arrisca d'exposar el Misteri a la trivialitat, perdent el seu valor de signe interpretable de la fe. Recordem com l'Església dels primers temps celebrava l'Eucaristia a les cases i només per als iniciats: actualment el carrer ha deixat de ser un temple com a l'època de la institució del Corpus a l'Edat Mitjana i, s'ha de tenir cura de trobar per la celebració un espai de fe i un estil que parli als cercadors i als homes i dones  de bona voluntat.L'actual celebració del Corpus -des de fa anys-carrega l'accent en una dimensió queconnecta amb l'autèntica esència de l'Eucaristia com a ACTUALITZACIÓ y TESTIMONI DE L'AMOR, signe de fraternitat i de servei. ¿Quin signe, doncs, oferiremal nostre món d'aquesta fraternitat? Mai no oblidem que COMPARTIR els béns tothom l'entèn i té molt a veure amb l'amor -que em buida de mi mateix- i la sobrietat d'un estil de vida cristià en moments dramàtics com els actuals, fins arribar a esdevenir el que millor l'identifica com a tal...Tampoc no es tracta d'un deure de 2 o 3 dies a l'any: sempre l'hem de redescubrir i ens urgeix a rectificar enfocaments errònis, sense tenir d'altres límits que la generositat i el seny, que -alhora- m'incordia i em fa més feliç; que em despulla i, alhora, em vesteix i em fa més. ¿Tremolo d'emoció quan a l'Eucaristia Crist, sento que em diu: Això és el meu cos ENTREGAT per vosaltres?. JC no fa com tants revolucionaris: vessar la sang de l'altre - Ell en fa do de la pròpia = Cos entregat i sang vessada = FEU AIXÒ, que és el meu memorial!