Un evangeli exigent, desconcertant, molest... Podem qualificar-lo de moltes maneres. No deixa indiferent. Ni és un genèric “heu de portar-vos bé” amb to d’avia bona i conciliadora, abans d’entrar la coca al forn.
Exigent, difícil... i del tot necessari. Bona Nova total. Totalment necessària, sempre. I també especialment, avui. En els nostres dies, en els que sembla que estem tots molt nerviosos i impacients. A la que salta... A la que salta, i saltem nosaltres!
1.- A vosaltres us dic
Jesús es dirigeix als seus deixebles. Als qui l’escolten i el segueixen amb atenció. Als qui volen aprendre... i fer-li cas. “A vosaltres, que m’escolteu, us dic...”. Jesús ens parla a nosaltres, deixebles d’avui. Amb to seriós i dient el que hem de fer. Com conduir-nos i relacionar-nos amb els altres. Amb els qui ens envolten. Amb aquells amb qui tenim conflictes i topades. A vosaltres us dic...
Deixebles del Mestre, escoltem el seu ensenyament, aquest cop, dit en imperatiu.
Si portem el nom de cristians, i volem ser-ho, haurem d’aprendre a viure així. Sense dilació i sense excuses. Aquestes són les característiques del Regne.
2.- Estimeu
Estimeu a fons i de veritat. “Fins que faci mal”... com deia alguna santa benemèrita del nostre temps.
I Jesús no es queda curt: Als enemic, als qui us odien, als qui diuen mal, als qui us calumnien. Estimeu. Cap altra actitud que no sigui la de l’amor. Posar en marxa l’energia de l’amor. La que ens portarà a actuar i dur a terme diferents realitzacions davant diferents situacions. Diferents. Mai la de col.laborar amb el mal, retornant-lo i engrandint-lo.
Possiblement, estimar els enemics i els qui ens volen mal sigui de les coses més difícils que algú ens pugui demanar. I Jesús ens ho demana. No des d’una exigència ètica, ni d’un ideal de conducta. Ens ho demana des de la seva experiència i coneixença de Déu.
Estimeu.
3.- Més enllà de lògiques humanes estretes
Ens hem adaptat quasi del tot a l’esquema “acció – reacció”. I ho fem en intensitats, mesures, formes... semblants. Fins i tot hem creat el criteri de “proporcionalitat en la resposta”. Ens hem acostumat tant, que sovint pensem que no hi ha més sortida que retornar el que rebem. “Naturalment, vaig saltar”. “No em deixen altra opció”. “Quina altra cosa podria fer”. “ Si et quedes aturat , et prenen per babau”... Quants cops haurem escoltat -potser, dit?- aquestes i semblants expressions?
El de Jesús no és el codi de circulació que estem acostumats a emprar. Habitualment, circulem amb diferents lògiques. La de la tribu: els meus (bons)/ els altres (dolents). La lògica de la reciprocitat: Així em tracten, així responc. La lògica de la defensa del meu territori i les meves posicions. La lògica de la conveniència: ara mateix, convé?/ o no convé? N’hi ha més, certament. Fins arribar a la lògica (il·lògica) del “jo sóc així i ho vull així”.
Jesús ens ho demana, més enllà de tota mesura humana. És tota una altra cosa.
4.- Déu es així
Compassiu i misericordiós, hem respost al salm. Déu és l’Amor, Ell mateix.
Aquesta és la gran raó. I a estimar com Ell n’aprenem. Com ja hem experimentat. Perquè Ell ens ha estimat, des del primer moment.
Perquè Ell és així. La gran i incontestable raó. El motiu que ens supera i ens desborda. Ell és així. Ell ens tracta sempre amb amor misericordiós. Sempre. A tots.
5.- Sigueu misericordiosos com Ell
I, vosaltres, deixebles que m’escolteu, sigueu com Ell. Apreneu de viure misericordiosament. Perdoneu. Trenqueu les circulacions del mal i els corrents de la violència. Només ens porten a carrers sense sortida.
Una de les principals tasques que tenim pendents és la entrar en la cultura del perdó i la compassió. Hem d’aprendre a perdonar. Experimentant el perdó de Déu, hem d’aprendre a perdonar. Perquè a perdonar, se n’aprèn. I a demanar perdó. Fer possible la reconciliació. Perquè és possible.
Cridats a ser com Ell es. Compassius i misericordiosos. Ell és així.
