Desert i muntanya
De l’escena de Jesús en el desert, del darrer diumenge, passem avui a l’escena de Jesús a la muntanya. De la situació de temptació al desert, a la d’il·luminació a la muntanya. De la comunicació amb el diable al desert, a la comunicació amb Déu, el seu Pare, a la muntanya. De l’experiència de la debilitat humana en el desert, a l’experiència de la divinitat a la muntanya. De la soledat al desert, a la companyia de Moisés i Elies a la muntanya. Dels àngels que el servien al desert, a la satisfacció per les paraules amoroses del Pare a la muntanya. De deixar Jesús el desert per emprendre la seva missió enmig de la gent, a baixar Jesús de la muntanya per continuar aquella mateixa missió.
Creuament de vivències
Dues escenes, dues experiències que es van creuant en la vida de Jesús. Dues experiències que es van creuant en el seguidors de Jesús. Ell mateix els hi va predir.
Les dues s’han d’anar vivint amb tota la seva realitat, amb tot el seu sentit. Les dues les ha de viure cada u de nosaltres en la complexitat del nostre dia a dia. No es poden programar, ni planificar. Però hem d’estar previnguts.
Cal, doncs, prendre’n consciència i saber adoptar en cada circumstància l’estil de Jesús, A la nostra vida hi ha moments de temptació, en major o menor grau, de defallir del nostre bon desig d’actuar evangèlicament, i moments de sentir-se contents per l’opció i estil de vida en el que ens hem compromès.
Confiança i compromís
En els moments de temptació Jesús mantenia la seva confiança que la Paraula de Déu és compliria. Per això, davant de la temptació evoca la seva confiança en la paraula de Déu de l’Escriptura, i així domina la temptació. En les nostres temptacions també cal confiar no solament en la paraula en les Escriptures, sinó també i sobretot en la paraula de Déu feta carn, Jesús de Natzaret. Per això ens ha deixat el seu Esperit.
Però, com que nosaltres no tenim prou confiança en la paraula de Déu...no aconseguim sempre vèncer la temptació i... caiem en ella. Aleshores és el moment en què hem de posar la nostra confiança en la paraula de perdó, que és Jesús mateix. El perdó és experiència de muntanya, del Jesús resplendent, del Jesús acollidor i il·lusionant, però que ens ha d‘instar inevitablement a baixar de la muntanya per portar a terme la nostra missió enmig de la gent, com Ell va fer, com un més, sense mostres espectaculars. Ell ens hi acompanya.
Tant de bo, sabéssim viure l’eucaristia, també, como una experiència de muntanya deixant-nos interpel·lar per la paraula i per l’aliment del pa i el vi de l’Eucaristia, reconeixent Jesús com a fill de Déu estimat, que ens mou a baixar a la nostra vida de cada dia per seguir en la missió concreta, que cada u té encomanada en la vida personal i comunitària. Ell ens hi acompanya.
