Si mirem els anys com passen, els esdeveniments... podria semblar-nos estar en un gran teatre. Un seguit d'actuacions on uns maniquins es vesteixen de gala per una festa, es vesteixen de dol per la pèrdua d'algú, es vesteixen de nens per fer xerinola... Maniquins, que s'adapten al que està ben vist, i es vesteixen segons toca.Però si en comptes de posar-nos i treure'ns vestits segons la ocasió que "toca", prenem decisions després de madurar-les dins, podem resultar inesperats, incòmodes, contraculturals. Els cristians no ens "vestim" segons la ocasió, sinó que busquem quina és la millor decisió a fer per entregar-nos, com Jesús. Si cal posar-nos una tovallola i rentar els peus, es fa. Si cal ajupir-nos, o regalar allò que és propi a algú, es fa. Seguir Jesús ens fa replantejar els costums, les formes socials.
Enlloc de ser la moda o les societats qui decideixen, Jesús ens fa lliures: som nosaltres qui prenem les opcions perquè "fa més feliç donar que rebre".
Jesús, ensenya'ns a decidir sense por al què diran.