Tots tenim una ombra. Corre al darrere nostre, enganxada al nostre costat. Es fa gran amb llums baixes, i es retira quan li sobrevé massa claror. És fosca, però no per això podem desempallegar-nos-en. Depèn de la nostra forma, de com som.
Cadascú de nosaltres també tenim una part fosca. L'ombra no sols és psicològica, també espiritual. Una part que no controlem, que no ens agrada però que ens acompanya sempre. Podríem aprendre a estimar-la, a integrar-la? A no perdre tant el temps lluitant-hi, sinó a mirar-la de cara, desarmant-la i abraçant-la. Déu meu, en aquesta Quaresma entra dins els meus racons més ombrívols i fes-hi estada, perquè la teva llum no és com els flashos, sinó tènue i càlida per sentir-s'hi bé tots, jo i la meva ombra.
