"No tingueu por" repetia Jesús.
La por és sovint asfixiant, ens trobem en situacions d'angoixa, realitats que no són gens fàcils. T'adones que si penses en les relacions de causa-efecte, no sembla haver-hi esperança, és com si haguéssim de tirar la tovallola... i Jesús repeteix "No tinguis por". Confiar en Déu a vegades és irracional. Allò que seguiria la raó, que seria raonable, seria que aquell conflicte no es resolgués mai més, que aquell banc t'embargués la casa, que aquell fill no volgués saber res més de Déu... però de sobte, contra tot pronòstic, apareix una persona inesperada, uns diners que no comptàvem, la mirada comprensiva d'un funcionari, una decisió diferent... que no segueixen les evidències, que sembla que vingui directament del cel, i exclamem emocionats... GRÀCIES!!!
"No tinguis por, petit ramat, perquè el vostre Pare s’ha complagut a donar-vos el Regne" (Lc 12,32)