Llença't

Encetant etapa, la tornada de Lax'n'Busto sembla ressonar un i altre cop a les orelles:

Llença't, cada instant és únic
no es repetirà,
sento que el cor ja no para de bategar
i diu que em llenci,
que no pensi en tot el que vindrà,
que un llapis mai no dibuixa sense una Mà.

Em quedo parat davant la quantitat de pors que bloquegen el paisatge del nou curs. I em dic... i què? I què si no puc arribar a tot? I què si no soc perfecte? L'important és la ocasió, que em llenci, que no pensi en el que vindrà sinó en el pas següent, i sobretot que confiï que hi ha una Mà capaç de fer filigranes inimaginables amb el meu llapis. Aquí estic, Déu meu, a les teves mans per escriure un bell i nou poema.