Ahir tot caminant pel passadís de casa em vaig adonar que estava fregat. Vaig girar el cap i vaig veure un munt de petjades negres que venien des del principi del passadís. Petjades que tacaven tant d'esforç que havia fet qui fregava en netejar. Per això, amb un paper a la mà, vaig anar desfent el camí i esborrant una a una les petjades negres que li havien espatllat la feina. I em vaig recordar en aquest moment de quan ens posem "de peus a la galleda" i cal rectificar, esborrant les nostres petjades d'intromissió una a una, per deixar intacte l'escenari, per intentar revertir el mal que havíem fet.
Déu nostre, serem prou humils per fer això en la relació entre persones? Ajupir-nos i netejar la nostra brutícia mentre ens retirem. Pare bo, avui et demanem aquest coratge i flexibilitat interiors per saber desfer el camí.
