Disculpeu si encara torno sobre el mateix... No podem evitar-ho, seguim immersos realment i mentalment en aquesta situació de provisionalitat, d’incertesa, de precaució... Ho demostren els brots a casa nostra dels últims dies, que no ho podem pas minimitzar.
Tanmateix, no vull parlar de la Covid-19. Aquest és el teló de fons per parlar d’altres pandèmies. Ara que hem incorporat la paraula al nostre vocabulari habitual, podem emprar-la per descriure altres fenòmens amb característiques d’extensió mundial i d’àmplia afectació a la població. Anomenaré només tres exemples, sense entrar-hi en profunditat:
- Arribada de migrants a Europa, sobretot travessant el Mediterrani. Des de fa anys, el flux de persones que es mouen a la recerca de millors condicions de vida és nombrós. Provenen de països subsaharians i del Magreb, però també en altres regions del planeta, des del Veneçuela a Myanmar. Francament, no crec que una persona com tu i com jo afronti tantes penúries només per “treure’ns la feina”...
- Les guerres oblidades. Segons ACNUR, al gener 2020 els focus de guerra en actiu es troben al Yemen, Irak, Síria, Sudan del Sur, Somàlia, Sahel, Afganistan. L’afectació a la població és evident però son conflictes localitzats allà, no “pandèmics”, però si pensem en qui subministra d’armes aquestes guerres, ja comencem a trobar vincles que enllacen, enxarxen o engabien el món.
- La fam. Un dels objectius del desenvolupament sostenible per al 2030 és “Fam zero”. Objectiu, perquè encara no s’ha assolit una alimentació adequada per a totes les persones del món. Complex, però no impossible.
Ara bé... sabeu una cosa?
Que la fam no s’encomana, com el coronavirus...
Ni ens podem imaginar un escenari en què les pasteres viatgen vers les costes africanes del Mediterrani.
Ni hem viscut, la majoria, la Guerra Civil o la 2a Guerra Mundial.
Per començar, no ens oblidem de les altres pandèmies. Segurament, ni jo ni tu que llegeixes tenim capacitat de presa de decisions per solucionar aquests problemes “macro”, però en el nostre àmbit “micro” podem tenir cura dels altres: aquesta és la clau d’unes relacions de fraternitat entre els pobles i d’una política nova.
