Avaluant comunitats

Puc saber com va la meva família i com podria anar millor? I la meva organització (empresa, escola, esplai, parròquia...) ? I el meu barri o el meu poble?

Hi ha cinc conceptes de la tradició occidental que ajuden a avaluar de manera complerta les diverses comunitats en les quals convivim: koinonía, diakonía, leiutourgía, martyría, theoría. Són cinc dimensions, valors o funcions que caldria tenir presents en qualsevol comunitat o organització.

Koinonía – comunió. Els individus se senten lligats entre ells/es per llaços de fraternitat i joia, més enllà de la posició jeràrquica que ocupin a la comunitat o l’organització.

Diakonía – servei. Les necessitats de qualsevol membre de la comunitat són ateses, especialment les dels més febles o vulnerables. Semblantment, la comunitat o organització és útil a la societat: respon a necessitats concretes d’aquesta societat. L’empresa produeix béns de qualitat i a preus raonables; l’escola està al servei de la maduració intel·lectual i humana dels alumnes; l’hospital guareix eficientment i tracta els malalt amb humanitat i cura...

Leitourgía - celebració. Hi ha festes, espais d’intercanvi gratuït entre els membres de la comunitat. Hi ha moments per parlar de no res, per celebrar el pur plaer d’estar junts. Hi ha espais per celebrar els èxits individuals o col·lectius, o per confortar-nos en els fracassos.

Martyria – testimoniatge. Cadascú és capaç de compartir amb la comunitat allò que creu que no funciona prou bé i de proposar solucions que ell mateix ha experimentat com a vàlides. No es tracta de fer volar coloms: es tracta d’avançar amb accions possibles - accions que algú proposa havent-les experimentat personalment abans.

Theoría – estudi, meditació, avaluació. La comunitat avalua com estan funcionant les coses, i estudia models o casos alternatius per a funcionar millor: per a millorar la comunió, el servei, la celebració i el testimoniatge.

Segurament descobrirem tensions entre algunes d’aquestes dimensions. Per exemple, entre la koinonía i la martyría: si estem molt units i ens sentim joiosos tots plegats, aleshores potser ens costarà descobrir aspectes de la comunitat en què hem de fer passos endavant. O entre la diakonía i la leitourgía: ¿s’alternen harmònicament o s’interrelacionen de manera sana el servei i la festa? Entre una activitat i una altra, ¿tenim espai per a la theoría, que ens ajuda a reflexionar?

Aquestes cinc dimensions han estat considerades importants per a l’avaluació de les comunitats de jesuïtes, i arrelen en la tradició cristiana (Fets dels Apòstols 2, 42; 4,33; 6,1...).

Finalment, les persones acollim els valors de les comunitats on participem, els interioritzem (filtrant-los), i els projectem cap a aquestes comunitats. És per això que també cadascú es pot preguntar com està la seva vida personal en termes de koinonía, diakonía, leitourgía, martyría i theoría.

.................................

“El setè dia de la Creació, el del repòs de Déu,
el dia més incomprensible
el gran dia de la llibertat.

El descans del cos, el repòs de la ment
el silenci de l’ànima,
la primacia de l’important
sobre l’ofec de l’urgent,
la construcció de l’esperit,
l’abolició –un dia sobre set-
de l’esclavitud i la càrrega (...)

David Jou Sàbat

“El Mestre digué: a un home sense solidaritat humana, de què li serveix la cerimònia? A un home sense solidaritat humana, de què li serveix la música?” Confuci Analectes III, 3.

“Oh, Senyor! uneix i enllaça els cors, reuneix totes les ànimes en harmonia i omple de joia els esperits per mitjà dels signes de la Teva santedat i unitat. Oh, Senyor! Fes resplendir els rostres mitjançant la llum de la Teva unitat . Enforteix les espatlles dels Teus servents en el servei del Teu regne”. Abdu’l-Baha, Mestre Baha’i.

.................................

· Com està d’aquestes cinc dimensions la meva família? Hi ha alguna dimensió que va fluixa? Com es relacionen entre elles?

· I en l’organització on treballo? Hi ha alguna dimensió que va fluixa? Com es relacionen entre elles?

· Com estic personalment en relació amb aquestes cinc dimensions: quant d’espai ocupen respectivament a la meva agenda?