Sense requisits

Demanant a Déu

No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li:
     —Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva, i per això ni tan sols m’he considerat digne de venir a trobar-te; però digues una paraula i el meu criat es posarà bo. Perquè també jo, que estic posat sota l’autoritat d’un altre, tinc soldats a les meves ordres. I a un li dic: “Vés-te’n”, i se’n va, i a un altre: “Vine”, i ve, i al meu servent li mano: “Fes això”, i ho fa.