Si estic atenta a la realitat i, des d’aquí, vull pregar avui, no pot néixer una altra cosa que un crit de pau, una pregària de pau.
Un nou foc de guerra ha esclatat a la terra, i precisament allà on s’anomena “Terra Santa”: quina contradicció, quin dolor!
Encara no fa un mes que estic vivint al Marroc i comprendreu que les ressonàncies del conflicte entre Israel i Palestina es perceben aquí d’una manera diferent, segurament, del context europeu, espanyol, català. Encara que vull informar-me i entendre com hem arribat a aquest punt, no soc una analista històrica ni política. Parlo com a ésser humà i com a creient i m’uneixo a la veu del papa Francesc i a totes les veus que criden i preguen per la pau.
On visc ara, dissabte passat vam acabar l’activitat de ludoteca que fem amb infants amb una estona de silenci i pregària per la pau. Tots units, petits i grans, cadascú des del seu cor, cristians, musulmans o d’altres conviccions no religioses, amb una intensitat tal que es podia tallar.
Cada vegada que sento la crida a la pregària del muetzí, em torna a la ment i al cor la realitat de violència que ara viu la terra on va néixer Jesús. Que aquest crit de pau, que aquesta pregària de pau, esdevingui una esperança ferma de pau. Salam. Shalom
