Torna la dictadura

Et vaig estar escoltant amb tota atenció. Ets un home gran i has viscut la guerra civil, la dictadura, la transició i l’actual democràcia. I no com espectador imparcial, sinó sempre al costat del drets, la justícia i les persones. El que em deies anava de debò. No eren comentaris de tertúlia, sinó a cor obert. No voldria perdre ni un dels teus pensaments.

“ Mira, noi, n’estic convençut, des de fa algun temps. Estem de nou sotmesos a una dictadura. Més subtil, sense dubte, i també molt més fonda. La d’abans tenia una persona que la significava, la d’ara està difuminada, ningú sap prou bé qui són els que mouen els fils del poder. Però no perdonen, maten, oprimeixen i pas a pas van retallant les llibertats.


Sabies potser que el Fons Monetari Internacional s’escapa a tot control democràtic?. Qui controla als controladors?. Arreu del món domina la mediocritat en els que tenen el poder polític, i els vertaders poders reals són anònims i actuen sense pietat ni cap mena d’humanisme al servei del propis interessos. No hi ha metralletes, ni cops de porra, no tantes morts a les comissaries.... però la premsa en gran part és una minyona, la repressió econòmica i social actua al marge dels drets constitucionals i internacionals.


Ara ja és normal acceptar atacar per prevenir el possible atac. Amb quines proves, amb quina llei, quina justícia?. ¿què en va quedant de l’habeas corpus i de la pressumpció d’innocència? Si per acabar amb un possible enemic cau assassinada una nena de 8 anys serà un lamentable accident fet pels representats de la llei, finançats per tots. Oh, no ho dubtis, va creixent arreu la dictadura, es va traient la careta, ens va desafiant... i a tots vosaltres, els joves, us tenen lligats amb les hipoteques i els diners que necessiteu per consumir abans d’acabar el mes.......Ho vaig tenint clar, tu ets jove, no vas anar a cap guerra, ni saps el que es tenir por de matinada, però o la societat civil en pren consciència o cada dia augmentarà l’arrogància i l’orgull dels que omplen el plató de mots democràtics i actuen cada cop més com a policia dels gran interessos del capital difuminat i prepotent”.

 

Aquelles paraules del meu avi em va deixar un xic aclaparat. Mai li havia sentit parlar així. Necessito reflexió. Em fa falta aclarir-me per dintre.

 

(Ampliació: Ezequiel 34.1-6).

 

. Ai dels pastors d’Israel que es pasturen ells mateixos!

. Els pastors ¿no han de pasturar el ramat?.

. Vosaltres, en canvi us alimenteu de la seva llet, us vestiu amb la seva llana, mateu les ovelles més grasses, però no pastureu el ramat.

. domineu les ovelles amb violència i brutalitat.