Tots els experts que parlen seriosament del benestar personal coincideixen en donar molta importància a la respiració. Saber respirar bé és una teràpia per el que no en sap, i una defensa de la salut per el que en sap. Tota la vida ens la passem respirant, des de la primera inspiració inicial quan vam sortir de la mare, fina a la darrera expiració quan marxem d'aquest món. Aquí, doncs, el secret, no està en la massa, sinó en la respiració.
A cops l'estona de pregària té dificultats per causa de la respiració. Una respiració atabalada, incapaç de airejar bé els nostres pulmons, fomenta certa angoixa i porta a l'evasió. Una respiració harmònica, tranquil·la i ventilada, pot ser un ajut formidable per la pau i la serenitat. Es recomana, doncs, que abans d'entrar en pregària fem atenció al nostre ritme respiratori de forma que esdevingui tranquil, harmoniós i rítmic, en el possible. Dedicar un temps a respirar bé no és perdre temps, sinó guanyar en profunditat i fonamentar la pregària en una mena de pòrtic favorable.
Hi ha qui prega utilitzant el mateix ritme respiratori com a suport d'una paraula o una oració. Per exemple, quan inspira diu mentalment: "Senyor Jesús".... i quan expira diu: "tingues pietat de mi". És una forma; podria dir moltes altres coses, per exemple: crec en tu, t'estimo, ...etc. Aquesta pregària té una llarga tradició entre els cristians de Rússia. Està molt ben explicada en un llibre clàssic Memòries d'un pelegrí rus. És diu la pregària de Jesús. Tinc un amic que va passar més d'un any emprant aquesta forma de pregar, i pel que sembla n'està prou content.
