Com el mateix nom indica, la pregària vocal és la que empra la pronunciació sonora o silenciosa de pregàries conegudes i també d’aquelles originals que poden sortir del cor. En aquesta forma de pregar és important que la pronunciació, sigui explícita o mental, vagi acompanyada interiorment d’una actitud orant.
Això no significa que durant el temps de la pregària vocal la ment, la imaginació o el record de la vida no distreguin moltes vegades la persona que prega. Però de fet, la paraula és un element privilegiat de la comunicació. La pregària vocal comunica la persona amb el Senyor gràcies al do de l’Esperit.
La pregària vocal es realitza moltes vegades en forma de cant, tant personal com coral. Cant dels salms, de cançons expressives pròpies de determinades devocions o que ressalten diferents aspectes de la fe i de la relació amb el Senyor: acció de gràcies, petició, etc. La música que acompanya i comenta artísticament el text pot ajudar a augmentar-ne la comprensió intel•lectiva i afectiva, però també pot esdevenir un impediment o una distracció. Això dependrà de moltes circumstàncies, com la qualitat musical, la conjunció entre text i música, la dispersió personal, etc.
Una de les formes més emprades de la pregària vocal és el rosari, molt lloat per l’Església. Uneix la Paraula de Déu amb el record de determinats fets que s’expressen en els “misteris” i amb intencions múltiples i variades. Moltes vegades el rosari va acompanyat de les lletanies de la Mare de Déu. Hi ha una gran devoció a aquesta manera de pregar de llarga tradició, també en família o comunitat.
Com passa amb totes les coses, es pot caure en la rutina, i per això molts cops el rosari va acompanyat de paraules, comentaris, intencions, música i silencis queajuden a fer-ne realment oració fàcil, ambientada per caliu filial i confiat, i recurs en moltes situacions, llocs i ambients diferents.
En el marc immens de la pregària vocal hi podem afegir les novenes, els tridus, les oracions del matí o de la nit, abans d’anar a dormir, etc.
La pregària vocal és molt recomanable en determinades situacions personals, com poden ser temps de malaltia, viatges, èpoques d’intens treball, etc. Hi ha persones a qui per la seva condició psicològica els costa molt entrar en la meditació o la contemplació, i que en canvi, mitjançant breus pregàries vocals troben un camí fàcil per al col•loqui i la conversa amb Déu.
En els exercicis espirituals de Sant Ignasi hi trobem unes determinades formes de pregar que intenten aprofundir el sentit de les oracions més conegudes, dels manaments de la llei de Déu, del Credo, etc. emprant una repetició lenta, paraula per paraula, deixant que vagin entrant amb suavitat al nostre interior.
