Pregar amb la Bíblia (II)

No sé si alguna vegada t’has trobat amb una persona que diu: “jo obro la Bíblia per qualsevol lloc i sempre hi trobo el que em fa falta”. Contra els fets no valen teories. Molta gent, però, experimenta el contrari. Alguna vegada que han obert la Bíblia a veure què hi sortia amb la intenció de trobar-hi el que els feia falta, han tingut un bon ensurt, doncs han aparegut guerres ferotges o disposicions mil·limètriques sobre com s’han de fer els sacrificis dels animals.

Per pregar amb la Bíblia va bé tenir un cert ordre. En primer lloc situar-te, com ja hem dit altres cops, en un espai i una postura que ajudin a la comunicació amb Déu. Respirar amb tranquil·litat, anar guanyant serenitat i pau, sentir-se viu, fer un acte de fe en la presència del Senyor a prop, a dintre nostre, i obrir la Bíblia pel text que abans hem determinat.

Pot ajudar, i de fet ajuda a molta gent, pregar amb el text litúrgic de l’eucaristia del dia. Així molta gent de tot el món llegeix o medita en comunitat o privadament uns mateixos textos. És una forma de viure la gran comunitat de l’església. Des de fa anys algunes editorials publiquen i envien per subscripció uns quaderns amb els textos de les misses de cada mes. L’edició catalana, que està molt ben feta, és el resultat de la col·laboració de diverses editorials (una dimensió més de comunió), i es diu “la missa de cada dia“. Ja fa 10 anys que fa aquests servei.

Quan llegeixes el text és com rebre un missatge de part del Senyor. El reps amb tota l’atenció possible, i un cop rebut et quedes uns moments en silenci, agraït. Després pots fer oració, es a dir parlar amb Déu com un Amic sobre el que has llegit, pots reflexionar si el text s’hi presta, pots imaginar les persones que són a l’escena, mirar de veure quins sentiments tenen i aplicar-ho a la teva vida...etc. Aquestes diverses activitats dependran del text, del teu moment psicològic i espiritual i del mateix Esperit que et guia.

Molts cops cap al final et pots trobar més cap en dins de tu, amb cert ambient interior de pau i fins d’amor. Bona senyal. S’aconsella prendre alguna nota com a record de la trobada, i si tens facilitat per comentar la forma de pregar amb alguna persona que et pugui ajudar, catequista, consiliari, capellà de la parròquia, professor, amic o amiga... et podran anar guiant en aquesta apassionant aventura que és el camí interior.

Si no tens ningú recorda que els que fem la pregària virtual estem disposats per e-mail a comunicar-nos amb tu. És una altra dimensió de la comunió de l’església.