No hi ha dret
Recordes aquelles fotografies de persones torturades?. Per terra, lligades com animals, arrossegades per la corda que duia a la mà una soldat que tenia a la boca una cigarreta, mentre amb l’altra mà feia el senyal de victòria. No hi ha dret !.
Recordes les declaracions d’aquell oficial sobre com drogaven els presoners, els ficaven dins d’un sac, i quan l’avió volava sobre l’oceà, sac i persona eren llençats a l’aigua. No hi ha dret!.
I quan la policia va entrar a l’amagatall de pocs metres, sense cap llum natural, a sota terra, on aquella persona havia estat mesos sencers, incomunicada i aïllada. Quina pell cadavèrica, quins ulls com orfes de claredat i quina boca torçada. No hi ha dret !.
Tants i tants humans, alguns coneguts o altres ignorats, víctimes de la injusta “justícia“, en totes les èpoques, cultures, polítiques.... com un clam a la màxima irracionalitat, a la venjança, a una set de fer mal sense límit. No hi ha dret !.
“Ells respongueren: mereix pena de mort. Llavors es posaren a escopir-li a la cara i a donar-li cops de puny. Altres li pagaven bufetades tot dient: fes de profeta, Messies, endevina qui t’ha pegat” ( Evangeli de sant Mateu 26, 67-68).
No hi ha dret de cap pena de mort, i menys d’un innocent.
No hi ha dret d’un judici amb la sentència predeterminada.
No hi ha dret que els jutges i els ajudants l’escopissin a la cara.
Tampoc de donar-li cops de puny i bufetades, mentre reien i l’ofenien.
Tota aquella nit va durar la tortura. Ell callava i aguantava. És Déu amb nosaltres, imatge visible del Déu invisible, solidari, el que allibera des de baix. Sap el que és ser torturat per experiència personal. Sap el que és mastegar en el cor l’agror de la injustícia.
Pregunta al teu cor, en front d’aquesta imatge de Jesús, què fas pels drets humans, per la justícia, per la pau i la reconciliació, per les víctimes, per tant de dolor provocat per humans contra humans. Veus com no és possible ser “neutral” i deixar que altres se n’ocupin i treballin per fer un món “diferent”?.
