Si hi ha algú que li digui a un altre “et porto al cor” i no és veritat, és una mentida difícil d’entendre, llevat de que sigui dita amb mala voluntat i defensant interessos plens de mesquinesa.
En canvi si algú li diu sincerament a un altre “et porto al cor” com una veritat conscient i viscuda li comunica un regal que mai es paga, un do i una capacitat de joia i vida immesurables.
Ja es veu que és una expressió simbòlica. El cor simbolitza la interioritat, els sentiments, allò de més profund i sensible de la persona, com el seu espai sagrat. El cor profund mereix respecte, descalçar-se i escoltar l’aigua de vida.
El cor profund es va fent durant els anys, les anades i tornades, els amors i els desenganys. És com un camí que per pujar sempre més alt passa per barrancs, turons i llargues hores de suor i el descans a la font amagada.
Quan a la litúrgia diem “Cor de Jesús “, com a la Festa del Cor de Jesús, no volem significar una persona diferent de Jesús de Nazaret, com un suplent. Ens referim a Ell, el glorificat, el que porta els senyals de la vida terrenal i la passió, el proper, el que es relaciona amb nosaltres, l’únic.
I és que Jesús ens ha dit i ens diu de mils formes diferents: “saps, et porto al cor”.
Oi que tu tens algunes imatges de persones que estimes en el teu cor? És molt possible que si s’hi veiessin estarien fins millorades del que ells o elles pensen de si mateixos. És el que passa en el cor quan estima, valora tot el positiu, excusa quasi tot el negatiu i accepta les limitacions.
Per què no et preguntes avui quina és la imatge que te Jesús sobre tu?. Aquella que respon a l’expressió “Et porto al cor”. Et trobaràs millorat/da, no ho dubtis. T’estima més Ell a tu, que tu a tu mateix o tu mateixa.
Quan Jesús ens diu “ et porto al cor” la nostra resposta és aquesta: “ Confio en Tu”.
Jesús Renau sj.
