Cada dia: una persona

El fonament de la pregària és la relació. Déu es relaciona amb nosaltres i nosaltres amb Ell. En Ell no hi som com solitaris, també com a comunitat, com a humanitat. Per això tota pregària porta en si mateixa una llavor humanitària. No sempre en tenim consciència, però tota la família humana està present, i en amor, en el Cor de Déu.

Una forma concreta i pràctica de realitzar aquesta comunitat dels fills i filles del Pare es fer-nos presents intencionalment a les nostres pregàries; sense rutines, no amb frases fetes de calaix, al contrari, de debò, intensament, i en amor.

Fa pocs dies ens fèiem aquesta proposta: "jo tots els matins, des de que em desperto, li dedico el dia, l'ofereixo... a una persona concreta".

Avui és el dia del Francesc, del Roger o la Imma... avui és el dia del fill o de la mare.... avui és el dia del company.. del bon amic o precisament d'aquell pesat insuportable... dels veïns o dels parents de La Garriga. Avui és un dia dedicat a una persona, la tinc present, prego per ella, hi penso, si puc me'n assabento de com li va, i si és a prop li regalo el millor somriure, la mà oberta.

Qui diu una persona, pot dir, una família, una comunitat, un col·lectiu. El que importa és obrir-se interiorment, donar entrada als altres, relacionar-se en les intencions, relacionar-se en el silenci, estimar Déu i els que Ells estima. Ens cal trencar aquest ego personal que tendeix a fer-se el centre de l'univers. Absolutament ridícul !

No hi ha fronteres per a la pregària pels altres. Aquí sí que podem parlar d'una globalització positiva. Tampoc hi ha fronteres entre aquest món i l'altre realitat que comença en el moment mateix de la mort. O és que penses potser que els que han marxat Déu ja els ha esborrat del seu Amor ?. Poca broma, si us plau. També ells són en Ell i es relacionen.

Penses potser: “i tot això per què serveix?” Per molt i per res. És gratuït i pràctic. El que és cert és que d'una manera o altra els hi arriba el teu amor. Les vibracions espirituals es comuniquen. Algun dia tu mateix descobriràs amb molt agraïment que sense saber-ho hi havia qui et tenia present i pregava per tu. Potser t'havia dedicat un dia, tot sencer.