Ens costa una mica pregar alguns textos bíblics que ens presenten situacions, consells i fins accions atribuïdes a Déu que a primera vista contradiuen valors evangèlics.
Imagino que soc davant un fragment que em costa compartir, almenys en alguns aspectes, com destrucció de pobles, matances, enganys, etc. Passaria de llarg; però voldria entendre si ha missatge de la Paraula, ni que fos una mica. Començo, doncs, fent un acte de fe en la presència de l’Esperit i li demano que m’ajudi a interpretar el sentit.
La primera pregunta que em puc fer és sobre la cultura dominant en aquella època, ja que els escrits responen a les formes de pensar i valorar d’aquells temps passats. Destruir ciutats i matar-ne tots els habitants formava part de les guerres i podia ser considerat com quelcom fins i tot natural. (A l’edat mitjana les croades eren acceptades fins i tot per persones santes que hi participaven.)
La segona pregunta que em puc fer és si la Paraula tracta aquesta qüestió directament o tangencialment. Parla directament de la forma de fer la guerra o, per exemple, de la cura de Déu pel seu poble?
El següent pas és intentar mirar la qüestió central des de la perspectiva del missatge de Jesús; i, vista des d’aquesta perspectiva, meditar-la, pregar-la, fer silenci i mantenir el cor obert a l’Esperit.
Resumint:
1. LECTURA DEL TEXT
2. MEMÒRIA DEL CONTEXT CULTURAL
3. PERSPECTIVA EVANGÈLICA I PREGÀRIA
És Jesús qui ens dona el sentit de l’Antic Testament.
