Aixeca’t i camina (III)

L’alliberament

1.- Perspectiva legal i racional

Segle primer: Pensaven els mestres de la llei, asseguts: com és que aquest parla així? Això és una blasfèmia! Qui pot perdonar els pecats sinó Déu!

Segle XXI: Infinites preguntes sense resposta es plantegen abans de pensar què vol dir pecat, i molt més encara sobre si Déu (quin Déu?) perdona o no perdona. Quan ho tinguem mínimament clar, ja seguirem.

Mentrestant el paralític segueix paralític i els seus amics sense resposta a la seva fe i al seu amor. Ni la llei ni el racionalisme poden donar sortida a llurs aspiracions.

2.- Perspectiva alliberadora

L’home de la llitera. Com la llum del sol que entra quan obrim la finestra tancada, han estat les paraules del Mestre quan m'ha dit que els meus pecats m’eren perdonats. Prou que ho sé que hi ha una gran part de la meva vida mal feta. No m’ho ha de dir ningú. Però experimento que Déu m’ha alliberat de la pitjor paràlisi que patia: la del meu esperit. Per dintre meu torno a caminar, i ara també sento la força que corre pel meu cos i m’aixeca de la llitera i dono el primer pas vers els altres. Sóc un  home nou.

Els amics: Estàvem certs de que Jesús sanaria al nostre germà. Ens ho deia el cor. Les dificultats no han servit per res més que per augmentar la nostra fe i la nostra audàcia. Realment Déu és en nosaltres. Que diguin el que vulguin, hem vist la seva llum.

Els deixebles: No havíem vist mai res de semblant. Dóna la vista als cecs, cura els sords, fa caminar els paralítics, allibera els empresonats, tot ho fa bé, i és l’esperança i el consol pels pobres. És el Messies, el Fill de Déu.

 Suggeriment:

On ets ara? a casa, a la feina, caminant?
Només un moment. Pots fer un acte de fe?
Creus que Jesús vol alliberar-te, de debò?
Prega en silenci: Senyor Jesús, Fill de David tingues pietat de mi.
Prega pels teus amics, i pensa en què els pots ajudar.