Déu, Senyor meu, no tinc ni idea de a on vaig.
No veig el camí davant meu.
No puc saber amb certesa on acabarà.
Tampoc em conec realment,
i el fet de pensar que estic seguint la teva voluntat
no significa que en realitat ho estigui fent.
Crec que el desig d’agradar-te, de fet t’agrada.
I espero tenir aquest desig en tot el que faig.
Espero que mai faré res apartat d’aquest desig.
I sé que si faig això em portaràs pel camí correcte,
encara que jo no sàpiga res al respecte.
Per tant, confiaré en tu
encara que sembli estar perdut a l’ombra de a mort.
No tindré temor ja que estàs sempre amb mi,
i mai permetràs que m’enfronti sol davant els perills.
Thomas Merton, OCSO
