La confiança en Déu, la fe, és una realitat molt senzilla, tan senzilla que tots podríem acollir-la. És com un salt reprès a l’infinit.
No ho oblidis: Déu no s’imposa mai amb una voluntat amenaçadora. Crist no desitja mai l’angoixa per a ningú. Si per a tu, viure de Déu signifiqués tenir-li por: interroga’t.
Déu només és amor. La voluntat del seu amor no és com una llei esculpida durament en taules de pedra. Per l’Esperit Sant ha estat gravada en el més íntim del cor humà.
Un dia vas comprendre que sense saber-ho un sí havia estat gravat en el més profund del teu ésser. I vas escollir avançar seguint el Crist; un elecció que ningú no pot fer per tu.
En silenci, en presència de Crist has comprès la seva paraula: “Vine i segueix-me, jo et donaré on podrà descansar el teu cor”
Heus aquí que ets portat a l’audàcia d’un sí fins el darrer alè. Aquest sí t’exposa, no pot ser d’una altra manera.
Germà Roger, de Taizé
