Quan Abraham era a Ur, amb casa i treball,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat les seguretats, es fià de la paraula
i es posà en camí vers terra i get desconegudes,
i allà trobà Déu.
Quan Moisès era a Madian, amb casa i treball,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat la por, es fià de la paraula
i es posà en camí a fer-se solidari del poble
i allà trobà Déu.
Quan el poble era a Egipte, sense casa i en esclavatge,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat el poder d’Egipte, es fià de la paraula
i es posà en camí per l’alliberament del poble,
i allà trobà Déu.
Quan Isaïes era a Jerusalem, amb religió i posició social,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat el lloc que ocupava, es fià de la paraula
i es posà en camí per omplir el poble d’esperança
i allà trobà Déu.
Quan Joan Baptista era a Ain-Karem, sotmès al Temple i a Roma,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat la repressió, es fià de la paraula
i es posà en camí per obrir camins al Regne,
i allà trobà Déu.
Quan Maria era a Natzaret, amb casa i treball,
sentí el clam: Aixeca’t i posa’ en camí!
I, malgrat sentir-se poca cosa, es fià de la paraula
i es posà en camí per tal que s’acomplís la paraula,
i allà trobà Déu.
Quan els pastors eren a Betlem, vetllant de nit el ramat,
sentiren el clam: Aixequeu-vos i poseu-vos en camí!
I, malgrat el fred i la feina, es fiaren de la paraula
i es posaren en camí vers on neix la vida,
i allà trobaren Déu.
Autoria desconeguda
