Ser feliç és no tenir por dels propis sentiments.
És saber parlar de si mateix.
És tenir coratge per sentir un “no”.
És tenir seguretat per rebre una crítica, encara que sigui injusta.
És besar als fills, mimar els pares, tenir moments poètics amb els amics, encara que ells ens fereixin.
Ser feliç, es deixar viure a la criatura lliure, alegre i simple que viu dins cada un de nosaltres.
És tenir maduresa per dir “Em vaig equivocar”
Es tenir gosadia per dir “perdoneu”.
És tenir sensibilitat per expressar “et necessito”.
És tenir capacitat de dir “t’estimo”
Que la teva vida es torni un jardí d’oportunitats per ser feliç...
Que en les teves primaveres siguis amant de l’alegria.
Que en els teus hiverns siguis amic de la saviesa.
I que quan t’equivoquis en el camí, ho comencis tot de nou.
Doncs així seràs més apassionat/da per la vida.
I descobriràs que ser feliç no és tenir una vida perfecta.
Sinó utilitzar les llàgrimes per regar la tolerància.
Usar les pèrdues per refinar la paciència.
Usar les equivocacions per esculpir la serenitat.
Utilitzar el dolor per lapidar el plaer.
Usar els obstacles per obrir les finestres de la intel·ligència.
Mai desisteixis...
Mai desisteixis de les persones que estimes
Mai desisteixis de ser feliç, ja que la vida és un espectacle imperdible!!
Papa Francesc
