El més sovint, quan ens lliurem
a la postura de seure en silenci,
no funciona encara.
La postura en silenci no concorda
amb el soroll i l’agitació
que percebem interiorment.
Seiem com si.
Com si estiguéssim en calma.
Alguns s’esforcen
a no sentir-ho.
També interiorment fan “com si”
i s’imaginen el silenci.
Potser l’efecte d’aquesta asseguda
és llavors una “serenitat com si”,
en la qual ens amaguen
en lloc de trobar-nos.
Val més
percebre la discòrdia
entre la postura exterior
i la disposició interior.
L’exercici consisteix llavors
a sotmetre’s conscientment
a la postura en silenci,
amb tota l’agitació,
amb tot el soroll interior,
fins que a poc a poc participem
d’allò que la postura del silenci
significa i provoca.
Silvia Ostertarg
