Senyor, Jesús,
Quines febleses has vist en nosaltres que t’han empès a cridar-nos, malgrat tot, a col·laborar en la teva missió?
Et donem gràcies per haver-nos cridat, i et preguem que no oblidis la teva promesa d’estar dia rere dia fins a la fi dels temps.
Sovint irromp en nosaltres el sentiment d’haver-nos escarrassat debades tota la nit, oblidant-nos, potser, que tu ets amb nosaltres.
Et demanem que et facis present a les nostres vides i en el nostre treball avui, demà i en l’esdevenidor que encara ha de venir.
Omple amb el teu amor les nostres vides, que posem al teu servei. Treu dels nostres cors l’egoisme de pensar en “en el que és nostre”, en “en el que és meu”, sempre excloent i mancat de compassió i d’alegria.
Il·lumina les nostres ments i els nostres cors, i no oblidis de fer-nos somriure quan les coses no surten com nosaltres voldríem.
Fes que al final del dia, de cadascun dels nostres dies, ens sentim més units a Tu, i que puguem percebre i descobrir arreu més alegria i més esperança.
Et demanem tot això des de la nostra realitat. Som febles i pecadors, però som els teus amics.
Adolfo Nicolás sj
