Distingeix-me, Senyor,
posa'm les teves senyes
enmig del front,
que no sigui un número qualsevol,
un tros sols d'identitat perduda confonent-se.
Marca'm bé els ulls,
traça un signe de tendresa en les meves mans,
que les petjades dels meus peus
al caminar marquin el teu pas
desigual i perfecte per la terra.
No consentis que esborrin aquestes veus.
Que anul·lin la meva paraula,
que em perdi anònim i sense llum
sense jo ja propi.
Tant lliure vull estar,
tant en mi mateix,
lluny dels senders uniformes
que estic contra mi mateix i contra tots.
Valentín Arteaga
Fotografia: Mercè Pares
