La litúrgia d'aquest diumenge ens torna a proposar, al Pròleg de l'Evangeli de sant Joan, el significat més profund del Naixement de Jesús. Escriu l'evangelista: «El Verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres» (Jn 1, 14). Déu es va fer mortal, fràgil com nosaltres, va compartir la nostra condició humana, excepte en el pecat, però va carregar sobre si mateix els nostres, com si fossin propis. Amb nosaltres, el naixement de Jesús ens mostra que Déu va voler unir-se a cada home i a cada dona, a cadascun de nosaltres, per comunicar-nos la seva vida i la seva alegria.
Així Déu és “Déu amb nosaltres”, Déu que ens estima, Déu que camina amb nosaltres. Aquest és el missatge de Nadal: “el Verb es va fer carn”. D’aquest missatge deriva també l'entusiasme, la nostra esperança de cristians, que en la nostra pobresa sabem que som estimats, visitats i acompanyats per Déu; i mirem el món i la història com el lloc on caminar junts amb Ell i entre nosaltres, porta cap als cels nous i la terra nova.
Amb el naixement de Jesús va néixer una promesa nova, va néixer un món nou, però també un món que pot ser sempre renovat. Purificar el món del pecat que l'envelleix, del pecat que el corromp. La Encarnació ens diu que Déu és solidari amb l'home i amb la seva història. Ell és amb nosaltres! Ell és Déu amb nosaltres! I aquesta proximitat no s'acaba mai i brilla també avui per a nosaltres.
En el misteri de l'Encarnació del Fill de Déu hi ha també un aspecte vinculat amb la llibertat humana, amb la llibertat de cadascú de nosaltres. Ens hauríem d'afanyar a rebre la gràcia que Ell ens ofereix. Fins i tot nosaltres moltes vegades ho rebutgem, preferim romandre en el tancament dels nostres errors i en l'angoixa dels nostres pecats. Ell ens espera sempre. Això és un missatge d'esperança, un missatge de salvació, antic i sempre nou. Vida, de l´Evangeli de la llum, de l´esperança i de l´amor. Perquè el missatge de Jesús és aquest: vida, llum, esperança i amor.
