L’increment de la despesa militar a tot el món està augmentant de manera considerable i ha assolit el seu rècord, segons l’Institut Internacional d’Estocolm per a la Investigació de la Pau (SIPRI). El món s’està armant i sembla que no quedi gaire espai per al diàleg.
La tensió i l’abús de poder que provoca la força de les armes només pot generar més odi i trencar ponts per a la convivència. I fer que es vagi aprimant l’esperit solidari, constructiu i de cura de l’altre, tan humà.
Voler conformar la realitat a la pròpia voluntat i, si això no pot ser, amb un cop de ràbia rebentar allò que no ens hem pogut apropiar és l’antítesi a estar oberts al diàleg i l’escolta necessaris per construir la pau.
No ens cansarem de demanar per la pau, tal com ho fan moltes veus, entre elles el Papa Francesc quan diu que la guerra és sempre una derrota i que pensem en Ucraïna, que pateix tant, o en els habitants de Gaza, en els palestins i els israelians que estan en guerra, i en els rohingyes de Myanmar i demana la pau per a tots aquests llocs.
Negociar en comptes d’imposar, mirar de fer les coses des de l’amor a l’altre amb claredat i coratge, des de l’obertura a les diferents realitats, en definitiva, no deixar-nos vèncer pel mal sinó vèncer el mal amb el bé (Rm 12, 21) és com estem cridats a actuar.
