Tu ets el Déu de les coses petites.
T’he imaginat gran, majestuós i poderós
però Tu et manifestes en la vida quotidiana,
sense grans llums, sense grans sorolls...
Et manifestes en les coses senzilles de cada dia:
una noticia, una abraçada,
l’aire fresc del capvespre, l’olor de la pluja,
una lluna plena, un petó,
una flor regalada, la firma d’una pau,
d’un conveni de col·laboració entre nacions.
Ets del Déu de les coses petites.
Ajuda’m a descobrir-te en els signes
que em regales només que comença el dia:
en la salutació d’un company, en un gràcies d’una amiga...
Que, quan acabi el dia, m’adoni
que Tu has estat present en la meva vida,
a través de cada gest.
Tu ets el Déu sempre present:
en la mirada dels infants, en la mà dels indigents,
en els nostres companys i companyes, en el bes de la mare i del pare.
Ensenya’m a descobrir-te
en les realitats petites i quotidianes de cada dia.
Autoria desconeguda
