Setembre és el mes de tornar a començar després de les vacances d’estiu, de reprendre la nostra vida de sempre, de retrobar-nos amb la rutina, d’emplenar-nos el calendari d’activitats. Però, mentre nosaltres ho celebrem amb joia, des de l’altra banda del Mediterrani, setembre s’ha tenyit de dol per a dos països amb qui compartim el mar. Després del terratrèmol que ha sacsejat el Marroc, Líbia viu unes inundacions sense precedents, causades pel cicló Daniel, que ha ofegat ciutats i pobles sencers i ha provocat milers de víctimes mortals i més de 10.000 desapareguts. T’imagines que una llengua d’aigua s’emporti el teu barri i t’arrossegui a tu i a tot el teu món, la teva llar, la teva gent, fins al mar? I que es rebentin les preses i l’aigua que ens dona la vida ho destrueixi tot? Sense temps de reacció, la vida s’escola i es fa miques en qüestió de segons. Aquest és el poder destructiu de la natura, implacable, arbitrari, perquè sempre s’acarnissa amb els més dèbils, els més pobres, els més humils, els que no tenen res o tenen menys que tu. Perquè les cases que s’han desplomat al Marroc eren fetes d’argila, i per això no han resistit els embats de la terra quan s’ha posat a tremolar.
Aquests dos desastres naturals han passat molt a prop de casa nostra, al nord d’Àfrica, però la natura no fa cap cas de la geografia. Has pensat que demà les víctimes mortals i els damnificats podríem ser nosaltres? I sabies que l’escalfament global és un dels factors que propicia la formació de ciclons? És així com les elevades temperatures del mar i l’alta humitat es converteixen en armes massa perilloses per a un planeta que cada cop està més exposat a les catàstrofes ecològiques. Venim d’un estiu en què els termòmetres han arribat a temperatures de rècord, però en poden venir de pitjors. I com més calenta sigui l’aigua del mar...
Però tal com l’àngel va dir al profeta Daniel: «La pau sigui amb tu. Coratge, sigues fort!» (Dn 9,18), i és que encara queda molt de camí per fer. Només podem combatre aquesta situació d’emergència climàtica amb l’esforç col·lectiu, lluitant per un nou model econòmic que es basi en la circularitat i la redistribució de recursos, substituint els combustibles fòssils per les energies renovables i posant l’ecologia com a prioritat de qualsevol govern, perquè restaurar l’ordre inicial és l’única manera de calmar la ira d’una Terra desfermada de dolor i desesperada perquè no l’escoltem.
