El meu equipatge serà lleuger,
per poder avançar ràpid.
Hauré de deixar rere meu la càrrega inútil:
els dubtes que paralitzen
i no em deixen moure.
Els temors que m'impedeixen
saltar al buit amb Tu.
Les coses que m'encadenen i m'asseguren.
Hauré de deixar rere meu
el mirall de mi mateix,
el 'jo' com a úniques ulleres,
la meva paraula sorollosa.
I portaré
tot allò que no pesa:
molts noms amb la seva història,
mil rostres en el record,
la vida a l'horitzó,
projectes per al camí.
Valor si tu me'l dones,
amor que guareix i no exigeix.
Tu com a guia i mestre,
i una pregària que et faci present:
«A tu, Senyor, aixeco la meva ànima, en tu confio,
no em deixis. Ensenya'm el teu camí,
mira el meu esforç. Perdona les meves faltes.
Il·lumina la meva vida, perquè espero en Tu
