Potser mai no havies sentit a parlar de Lützerath, un poblet de l’Alemanya occidental que és un exemple de coratge i resistència contra la lluita climàtica. La terra que l’envolta és molt rica en carbó de lignit, i és per això que s’ha convertit en una mina gegant que cada any n’extreu 25 milions de tones. Malgrat tot, el poble encara batega, gràcies als activistes que hi fan guàrdia nit i dia perquè la màquina excavadora no engoleixi les poques cases que encara hi queden. Aquest mes de gener, l’empresa propietària de l’explotació vol enderrocar el poble amb l’ajuda del govern, per així poder ampliar la mina. És esgarrifós perquè, si això s’acaba produint, Alemanya sobrepassarà el llindar dels objectius climàtics de París d’1,5 ºC.
La solidaritat és el sentiment que impulsa el mar de la humanitat perquè fa que s’infli com una vela davant de qualsevol tempesta. Aquesta és la història que ens explica un poble tan humil com el de Lützerath, gairebé abandonat per tothom, però a l’abisme del naufragi sempre hi ha persones que brillen com un far. Aquests són els noms i cognoms que no volen cedir a l’especulació de la mina i al negoci del carbó; per això es neguen a abandonar Lützerath.
Sabies que les llúdrigues es donen la mà per dormir? És un gest tan bonic com senzill que expressa el sentiment de fraternitat davant de la incertesa i del perill. Potser també nosaltres n’hauríem d’aprendre quatre coses, del món animal que no ho és tant quan ens recorda que no podem restar indiferents i desunits contra l’emergència climàtica. El poble de Lützerath és un baluard de la justícia climàtica perquè no només representa la lluita contra la contaminació dels combustibles fòssils; és un símbol de la fe en el proïsme: en què el poble és David i el poder polític i econòmic és Goliat. Sense cap més arma que la veritat, Lützerath es manté ferm. Malgrat que la policia intenta desallotjar-ne activistes i manifestants, no es rendeixen i continuen junts, com les llúdrigues que no se separen quan acluquen els ulls. Són exemples d’integritat i d’altruisme, ara que amb la guerra d’Ucraïna l’energia és al centre del debat, en una Alemanya que fins ara depenia del gas rus. I ens serveixen per tenir confiança, però alhora per témer un futur dominat per la riquesa i l’arrogància. Per això, escolteu el profeta: «Nacions, revestiu-vos de coratge» (Is 41,1) per construir i protegir un món ple d’albades d’esperança com la de Lützerath.
