Per mi, l’Advent és l’època més bonica de l’any litúrgic perquè és el temps del silenci abans del gran esclat de joia i de llum que representa el Nadal. Per això el calendari d’Advent sempre m’ha despertat una il·lusió especial, malgrat que la religió del consum se’ns ha menjat les tradicions, aquelles tan senzilles perquè mai no esperen res a canvi. De fet, tot ha canviat molt: quan era petita, la meva mare demanava les peles de patata que sobraven per donar-les de menjar al tió; jo ja li donava mandarines senceres. Però darrere de les finestres del meu calendari d’Advent sempre hi havia les mateixes imatges que m’esperaven i es repetien, any rere any i, malgrat tot, sempre les obria amb l’alegria de l’amor, com si cada vegada fos la primera. Aquesta és la màgia de l’Advent malgrat que, en un present buit de contingut, hem corregut a emplenar les finestres de tots els objectes possibles perquè ens calmin l’angoixa generada per una societat que ens ha ensenyat a viure mitjançant un sistema de recompenses, en nom d’una falsa espiritualitat.
Tanmateix, l’Advent no és això: darrere de cada dia no s’hi amaga cap xocolatina ni cap regal. Aquest només és el missatge esbiaixat que ens ha fet creure el nostre estimat sistema capitalista, un comprador compulsiu que ens ha condemnat a un vici de rics. I hi estem tan còmodes que tots hi hem caigut de quatre grapes, sense pensar en les conseqüències. Comprant l’Advent, hem renunciat a l’esperit d’una festa que es viu cap endins, sense gastar-hi ni cinc: simplement, compartint la bellesa del verb esperar. De franc.
Personalment, m’esfereeix de veure les botigues plenes d’opcions per celebrar l’Advent, però només com un reclam comercial perquè no tenen cap missatge positiu, més enllà del plaer, de l’ànsia, del desassossec per posseir l’obsequi del dia. Aquesta no és l’educació que van rebre els nostres pares i, en canvi, és el llegat que estem acceptant com a vàlid, només perquè així ho dicta la llei del mercat. L’Advent no és un calendari de consum sinó una espelma encesa que brilla en la foscor dels nostres cors, una pregària d’esperança perquè «El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país tenebrós» (Is 9,1). L’Advent no és res més que això; la resta està feta del material altament tòxic amb què es forgen les mentides. I tots aquests residus no es reciclen.
