Síntesi històrica
Avui Jesús se’ns presenta com a coneixedor i sintetitzador de la història passada. I, com a bon coneixedor de la realitat humana, el feia preveure també el futur. I els que som ja grandets hem vist i veiem que el present no és massa diferent, perquè vivim en un planeta que ha tingut i té sempre la mateixa constitució i les mateixes lleis i limitacions físiques que originen grans fenòmens harmònics, i, també, fenòmens trencadors. Igualment ha tingut, té i tindrà éssers humans amb capacitats de desenvolupar les seves potencialitats per al bé, i impulsos i febleses per ocasionar enfrontaments i violències.
Viure el present
I a nosaltres Déu, des de la seva providència, ens ha destinat a viure els temps presents amb fets i esdeveniments tan convulsos i tan harmònics com els passats. Alguns ja hem viscut i els vivim més d’aprop i, potser, fins i tot en pròpia persona. Altres ens són facilitats pels mitjans informatius de paraula, amb paper o amb mitjans tecnològics.
I aquest món tan complex és en el que nosaltres hem de viure, perquè és el nostre i és el que hem d’estimar, perquè és en el que Déu ens ha posat. I ens hi ha posat cada u amb les pròpies qualitats, i, també, amb les pròpies carències i febleses, en els nostres entorns més propers i més llunyans, amb les bones oportunitats i amb els incòmodes contrarietats.
En acció
I en aquest món no hi hem vingut per viure-hi passius, resignats o conformistes sinó ben actius. Per això, sant Pau, en la carta que hem proclamat, acusa aquells cristians de Tessalònica que, pensant que el món s’acabaria aviat, amb la ja pròxima segona vinguda del Senyor, estaven ociosos; i no solament no treballaven, sinó que importunaven als que ho feien, tot i aprofitant-se del seu treball. Per això els hi diu: “A tots aquests, els ordenem i els recomanem en nom de Jesucrist, el Senyor, que treballin en pau per guanyar-se el pa que mengen". O encara més contundent: ”Qui no vulgui treballar que no mengi”. I aquestes paraules es podem aplicar tant al simple treballar per guanyar-se el pa, com al treball per estendre el Regne de Déu.
Amb confiança i esperança
I Jesús, doncs, conscients dels moments difícils, d' incomprensió, fins i tot de falses acusacions de persecució que poden esdevenir, ens infon paraules de confiança en la seva ajuda. “Feu el propòsit des d'ara de no preparar-vos la defensa: jo mateix us donaré una eloqüència i una saviesa, i cap dels vostres acusadors no serà capaç de resistir-la o de contradir-la”.
I igualment ens exhorta mantenir l’esperança de nova vida, de llum i felicitat: “Però no es perdrà ni un dels vostres cabells. Sofrint amb constància us guanyareu per sempre la vostra vida”.
O bé amb unes altres paraules, que també hem escoltat: “Però per a vosaltres, que venereu el meu nom, sortirà el sol de la felicitat, i els seus raigs seran saludables”.
I, evidentment aquestes paraules van dirigides avui a nosaltres com a persones concretes, i, per tant, ens mouen a viure actius enmig del nostre gran món i del nostre petit entorn, per complexos que siguin, confiant amb la força de l’Esperit Sant, que Jesús ens va comunicant, i amb l’esperança del compliment de les seves promeses.
