Birmània, encara sota el cop d'estat

El primer de febrer d'enguany, el dia en què s'havia de constituir el Parlament sorgit de les eleccions del 8 de novembre del 2020, es produïa a Birmània un nou cop d'estat protagonitzat per l'exèrcit amb el pretext que s'havia produït un frau electoral. En les eleccions, el partit d'Aung San Suu Kyi, la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), s'havia vist reforçat, mentre que l'USDP, la plataforma política dels militars birmanesos, havia patit una derrota important. Aquesta situació va generar una tensió social i política, que va desembocar en la declaració de l'estat d'emergència i en la presa del poder polític per part de l'exèrcit.  
Som a punt d'arribar, doncs, a les deu setmanes d'opressió i violència, de violació sistemàtica dels drets humans al país del sud-est asiàtic. Efectivament, fins al dia d'avui la repressió contra les protestes a favor del retorn de la democràcia ha provocat més de cinc-cents morts, alguns d'ells infants, i la junta militar que governa, presidida pel general Aung Hlaing, no dubta a reprimir les manifestacions disparant indiscriminadament contra els assistents. Malgrat les denúncies fermes de l'ONU contra la violació dels drets humans, la situació malauradament es perpetua.
Jesús ens va ensenyar la importància vital de denunciar les situacions d'injustícia, d'opressió, de deshumanització que els humans podem arribar a provocar. Aquí i arreu, a la ciutat o als marges, a Europa o a Birmània. Tant se val si s'és jueu o grec, italià o birmà, és imperatiu alçar el crit contra el dolor del germà. Perquè, de fet, el silenci perpetua les injustícies, especialment les que pateixen els més desafavorits, els que no veiem perquè viuen lluny, als marges. 
Avui, com sempre, mantenir la flama de la justícia és un deure: és un deure recordar, fer present, ser esperança. Com a cristians no podem permetre que l'ús de la força dugui de la mà el silenci de l'oblit.