Et lleves un dilluns, aixeques la persiana i veus el cel ple de núvols. Ni una clariana, ni un raig de llum. Et lleves un dimarts, un dimecres, un dijous, un divendres… i la situació es repeteix. Sembla que arriba la primavera, però l’hivern no vol tancar les portes. Pot ser que aquest mal temps reflexi tot el context que estem vivint: eleccions, aldarulls, la gestió de la pandèmia, el subministrament de les vacunes…?
És inevitable mirar quin temps farà l’endemà per poder decidir si aniràs a la feina caminant o en metro, si aniràs a córrer o et quedaràs a la biblioteca… Conseqüentment, el nostre estat d’ànim es veu afectat per l’estat atmosfèric. Si l’aplicació et diu que farà bon dia, te’n vas a dormir amb un somriure d’orella a orella. Per contra, si serà un dia ennuvolat o amb tempesta, el teu humor canvia. Així doncs, una gran majoria de ciutats porten setmanes amb dies foscos. Paral·lelament, els ciutadans expressen els seus sentiments d’insatisfacció, creant tensions, inquietuds i angoixa a tota la societat. D’aquesta manera, es fa difícil somriure i no caure en la temptació de fer el mal.
Per altra banda, després de tota tempesta, el sol acaba sortint i donant llum a totes i cadascuna de les nostres accions. Aquí, podem veure el paral·lelisme amb la figura de Jesús. Ell sempre està present, tot i que sigui de forma discreta, ajudant els desafavorits sense presumir, de manera senzilla i humil. Encara que comencis un dia trist, ell està al teu costat, sense haver de demostrar una presència física. El mateix succeeix, doncs, quan el sol està amagat darrere els núvols i no es mostra físicament.
Finalment, en aquests moments de tristesa, desesperança i melancolia, causats pel temps i tota la situació complexa que estem vivint, no ens hem de tancar a casa a veure com plou, sinó aixecar-nos a buscar la llum. A buscar el camí que Jesús ens va ensenyar. A trobar l’esperança dels dies assolellats. I, sobretot, a tirar endavant (amb el nostre paraigües o sense) per trobar l’amor perquè, tot i viure en un món ple de tempestes, “Qualsevol nit pot sortir el sol”.
