La pujada
Diumenge passat contemplàvem com l’Esperit va empènyer Jesús a la duresa del desert per viure, en la seva condició humana, la vivència de la temptació, de la qual no en va ser exempt. Jesús és veritablement home!
Avui és Jesús, qui se'n du tres dels seus deixebles, perquè siguin testimonis de la seva condició divina, significada per una sèrie d’elements simbòlics.
La muntanya alta, de belles perspectives, és el lloc de pregària i de trobada amb Déu. I és allà a on venen a trobar Jesús, Moisès i Elies, personatges representatius de la tradició creient jueva. Moisès transmissor de la Llei, i Elies transmissor de les promeses messiàniques. I és que Jesús era l’autèntic Messies, que rodejat de llum i amb vestits resplendents, manifestava la seva divinitat.
Això venia reblat amb el núvol que els va envoltar, fent referència al núvol que va acompanyar el poble al desert en el seu camí cap a la terra promesa. Era Déu que els anava acompanyant i orientant.
I del núvol va sorgir la gran revelació, que Jesús ja havia tingut el dia del seu baptisme: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.”
La baixada
Però, per agradable que resultava aquella vivència, no tenia sentit quedar-se instal·lats en tendes a dalt de la muntanya. Calia baixar de la muntanya a seguir la seva vida entre els humans, i ho havien de fer amb Jesús, tot sol, en la seva condició humana. Per això el text evangèlic ens diu: “Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells”. I amb Ell, humà entre els humans, baixaren de la muntanya.
La nostra pujada
I a la litúrgia d’avui, Jesús s’ens convida a nosaltres a pujar a un altra muntanya, a pujar a l’altar, a seure amb Ell a la seva taula perquè, als ulls de la fe El veiem, no rodejat de llum ni amb vestits fulgurants, sinó amb la senzillesa del pa i del vi, que amb la força de l’Esperit esdevindran, el seu cos entregat i la seva sang vessada per nosaltres. Aquesta serà la nostra vivència de transfiguració.
La nostra baixada
I, al final d’aquesta trobada entorn de l’altar, se’ns convidarà a anar-nos-en en pau; a baixar a la nostra vida, enmig dels humans, per donar testimoni del que hem viscut des de la nostra fe, a continuar la missió de Jesús, la missió que els va encomanar als seus primers deixebles i a tots i totes que al llarg del temps, el seguiran. I avui se’ns encomana a nosaltres.
Seguim, doncs, el nostre camí quaresmal, que ens ha de portar al goig de la Pasqua, amb aquest Jesús que camina amb nosaltres, enmig d’una societat immersa en la lluita contra la pandèmia i contra les seves doloroses conseqüències sanitàries, familiars, socials i econòmiques.
Que aquesta quaresma sigui aquest nostre camí amb Jesús i amb les seves actituds.
Seguim-lo, doncs, amb realisme i esperança, tot sentint la seva companyia.
